Anterior Area       ||       Següent Area

3. L'ESGLESIA VALENCIANA EN EL MARC
      DE L'HUMANISMO RENAIXENTISTA

En el trànsit dels segles XV al XVI van succeir a València fets de gran transcendència que li atorgaren un protagonisme i una sòlida presència en el panorama internacional. El període coincidix amb el segle dels Borja, que potenciaren contínues ambaixades a Roma i València per tal d’afavorir en gran mesura la introducció dels primers aires del Renaixement a la península Ibèrica. Les obres d’art elegides per a representar el període en la present exposició són d’una qualitat molt alta, que comprén objectes de naturalesa diversa com ara portapaus, reliquiaris, arquetes, calzes, teixits i brodats, a més d’una àmplia selecció de pintures.

Portapau de sant Jeroni. Segle XV. Catedral de València

La data de 1472, en què el cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, va dur a València els pintors Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio per a la decoració al fresc de la capella major de la catedral, suposa el començament d’un nou període obert als canvis més nous del renaixement primerenc.

A l’arribada d’estos artistes, el millor de l’art valencià s’expressava en clau hispanoflamenca, amb artistes de poderosa personalitat com Bartolomé Bermejo, format a Flandes, i altres de formació més híbrida com Joan Reixach, autor d’una taula de Sant Vicent Ferrer que pel seu gran naturalisme se suposa que reproduïx la vertadera faç del sant dominic.

Mestre d’Alzira. Improperis. Catedral de València.

També en l’últim terç del segle XV treballa a València el pintor Roderic d’Osona (+1518), qui es forma segurament al costat de Bermejo, que després dels anys es deixà seduir per la pintura de San Leocadio (+1519), aconseguint un art a mig camí entre el flamenc i l’italià, com pot vore’s en la taula de Sant Miquel pesant les ànimes, –treball realitzat amb gran participació del seu fill Francesc d’Osona. Un altre artista de formació estrangera que té una evident personalitat és l’estrasburgués Joan de Borgunya, autor de cinc belles taules que representen històries de sant Andreu, restaurades per a l’ocasió i que s’oferixen també com a novetat.

Yáñez i Llanos. Plany sobre Crist mort. Catedral de València.

El pas més decisiu en la implantació del Renaixement amb totes les seues conseqüències també fou donat a la catedral en apostar el capítol el 1506 per l’opció d’artistes més nous, deixebles directes de Leonardo a Florència, per a pintar el retaule major catedralici: Fernando Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina, coneguts com els Hernandos. Ells foren els grans introductors de la més avançada pintura d’arrel florentina amb evocacions directes a Leonardo i Filippino Lippi entre altres artistes. Dels seus pinzells podem admirar en la present mostra el retaule major de la catedral amb les seues imponents pintures i els seus grotescos, i l’esplèndida taula de la Lamentació davant de Crist mort, a més de les talles dels òrgans amb les seues figures.

L’evolució que la pintura local valenciana experimentà des de final del XV fins a mitjan segle XVI l’encapçala Vicent Macip, l’estil del qual va saber evolucionar des del gòtic al renaixement assimilant com ningú les novetats arribades d’Itàlia, que sens dubte no en foren poques. Entre elles, pot considerar-se la més decisiva la presència a València de diverses pintures de Piombo, dutes de Roma el 1521 per Jeroni Vich. La influència de Piombo aflora en el gran quadre del Baptisme de Crist pintat per Macip per a la catedral.

PECES

40 Crist Eucarístic. Joan de Joanes. Catedral de València.

41 Institució de l’Eucaristia. Jacomart. Museu Catedralici de Sogorb.

42 Santa Cena. Joan Ribalta. Església parroquial de l’Assumpció de Torrent.

43 Última Cena. Jeroni Jacint Espinosa. Col·legiata de Santa Maria de Morella.

44 Lavatori dels peus als apòstols. Francesc Ribalta. Del Retaule de Santiago Apòstol. Església Parroquial d’Algemesí.

45 Sacrifici d’Isaac. Jeroni Jacint d’Espinosa. València. Església de Sant Andreu.

46 Els portadors del raïm. Portelles del tabernacle. Capella de la Comunió de la Catedral de Sogorb.

47 El manà. Portelles del tabernacle. Capella de la Comunió de la Catedral de Sogorb.

48 Adoració de l’Eucaristia. Jeroni Jacint d’Espinosa. València, Museu del Patriarca.

49 Missa de Sant Pere Pasqual. Jeroni Jacint d’Espinosa. Museu de Belles Arts de València.

50 Sant Joan de Ribera adorant l’Eucaristia. Gravat de Gamborino (en el text en valencià apareix Gamborino). Reial Col·legi del Corpus Christi. Patriarca.

51 Sant Pasqual Bailón. Atribuït a Crisòstom Martínez i Sorlí. València, Parròquia de Sant Tomàs.

52 Custòdia ostensori. Segle XV. Col·legiata de Xàtiva.

53 Custòdia ostensori amb arqueta. Segle XV. Església Parroquial de Traiguera.

54 Custòdia contemporània. Carmelites descalços del Desert de les Palmes. Castelló de la Plana.

55 Arqueta eucarística de plata del Dijous Sant. Catedral d’Oriola, Alacant.

56 Custòdia processional. València. Pares Dominics. Carrer Cirilo Amorós.

57 Calze gòtic. Església Parroquial de Peníscola.

58 Calze renaixentista. Església Parroquial de Bocairent.

59 Calze barroc. Església Parroquial del Salvador de Borriana.

60 Joc d’altar. Catedral de Sogorb.

61 Píxide tipus arqueta tardogòtic. Parròquia de Llucena del Cid.

62 Copó de finals del segle XV. Església Parroquial de Traiguera.

63 Calze de ceràmica de l’Alcora. Església Parroquial de Cortes de Arenoso.

64 Píxide en forma d’arqueta. Llutxent, Església Parroquial.

65 Còdex. Amb miniatura de la institució de l’Eucaristia. Catedral de València.

66 Pietat. Esteve Edo. Col·lecció particular.

67 Custòdia processional de Pajarón. Catedral de València

Anterior Area       ||       Següent Area