Promoguda per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, per acord en què han participat l’Arquebisbat de València i el catedràtic Fernando Benito Doménech, l’exposició La Llum de les Imatges pretén posar de manifest, a través d’exemples ben significatius, el protagonisme realitzat per l’Església en el decurs històric de la Comunitat Valenciana i la riquesa d’un llegat artístic i cultural en gran part desconegut..

El fet que la present mostra tinga lloc precisament en l’espai sagrat de la catedral de València és motiu fonamental per a entendre l’inici del projecte, perquè no es tracta d’una exposició historicoartística tal com les que estem acostumats a vore en museus i espais culturals, sinó un treball encoratjat per altres components i interessos, que trau a la llum multitud de pintures i quadres, escultures i objectes de culte, com custòdies, calzes i ornaments, que continuen realitzant la seua pia funció en els seus llocs d’origen, i tenim ara la possibilitat de contemplar reunits a la seu metropolitana de la catedral valentina que desitja recordar, sobretot, la seua arrel espiritual. A ells s’han afegit algunes peces de propietat distinta i altres del Museu de Belles Arts de València, procedents dels convents valencians desamortitzats, perquè són en qualsevol cas exponents de l’espiritualitat cristiana de la València d’altres temps, des dels primers moments fins a l’època contemporània, i s’erigixen en testimoni parlant del protagonisme cultural que l’Església ha exercit en la societat valenciana al llarg de la història.

Per motiu de tal succés s’ha iniciat una repristinació important de la pròpia catedral, restaurant la seua superba façana principal, obra mestra d’arquitectura barroca a Espanya, i s’ha netejat també la girola i la portada romànica del creuer que dóna a la plaça de l’Almoina. També s’ha dotat la catedral d’una il·luminació interior completament nova, que destaca com mai els seus valors arquitectònics en un hàbil joc de contrastos, des de la puresa gòtica de les seues naus o la festiva decoració barroca del presbiteri, fins a la meravellosa composició de les seues capelles laterals concebudes amb classicisme de singular elegància. En definitiva, es tractava de superar una assignatura pendent i condicionar de la millor manera possible l’espai sagrat, que se’ns brinda com a marc únic per al present projecte expositiu de característiques extraordinàries.

Exposicions anteriors, de caràcter diferent però especialment historicoartístic, celebrades al Museu de Belles Arts de València i en altres espais culturals, ja havien avançat la restauració d’un important lot d’obres d’art del patrimoni valencià dependent de l’Església, sobretot de la catedral, com el monumental conjunt de pintures dels Hernandos en el retaule major, diversos retaules i obres de Vicent Macip de la mateixa seu, o peces no menys importants com reliquiaris, plans, traces, còdexs i llibres de l’arxiu catedralici. Però l’oportunitat que per a la catedral ha suposat la celebració de la Llum de les Imatges supera en volum a tot allò anterior, en potenciar una campanya restauradora sense precedents. I tot això perquè la catedral de València, gran desconeguda també per a molts valencians, lluïsca en tota la seua esplendor i òbriga les seues portes amb faç renovada, disposada a afrontar un nou mil·lenni projectant-se a la societat com a monument de fe, d’art i de cultura.

La dimensió social del projecte i les expectatives que ha generat en diversos estaments ciutadans, eclesiàstics i civils, sempre disposats a col·laborar amb suggeriments de tota classe, expressades amb generositat des d’un esperit de col·laboració, i fins i tot amb actuacions concretes, es traduïx en el present treball en una àmplia participació de professionals (clergues, historiadors, estudiosos d’art, tècnics, restauradors, arquitectes, dissenyadors, etc.), encapçalats pels qui des d’un principi manifestaren sense reserva la seua il·lusió a prendre part en el projecte. Dit d’una altra manera: no s’ha pretés fer una exposició supeditada al criteri únic d’un sol autor sinó crear un espai expositiu comú que aglutine deu àrees capaces d’acollir idees, conceptes històrics i plantejaments artístics, resultat en qualsevol cas d’una pluralitat sustentada en el respecte cap als respectius comissionats de cada àrea. Les preferències personals a l’hora de proposar les peces s’han cenyit a l’eix del conjunt, s’ha apostat en tot moment per la incorporació de la major quantitat possible d’obres capitals, reservades a tal fi des d’un principi i la restauració de les quals s’havia emprés amb antelació suficient per a assegurar la seua presència en l’exposició.

L’objectiu aconseguit es plasma en dos parts complementàries, constitutives dels dos volums que configuren el catàleg. El primer volum està dedicat a la història de l’Església a València, narrada en sentit lineal i dividida en capítols des dels inicis fins als nostres dies, a càrrec d’especialistes en la matèria.

El segon volum, centrat en l’exposició pròpiament dita, ressenya les peces de la mostra agrupades en àrees expositives formant capítols de caràcter temàtic, que tenen un text introductori que planteja el tema estudiat i servix de preàmbul per a entendre millor la referència individualitzada de les peces, explicades des de la seua consideració artística i des del seu significat en el context on s’inscriuen.